1:41

Cabrit CARLIT

Jo al Cim del Pic Carlit.

El dissabte 25 d’octubre va ser un gran dia. Vaig assolir el cim del Pic Carlit, 2923mts., amb la colla. Quan vaig fer el cim em vaig emocionar. L’emoció era tan pel que significava com a superació personal com per la por i tensió que vaig passar a l’última part de l’ascensió, grimpant amb un estimbat al costat que feia fredor.
Crec que tots estàvem tensos però per sort ningú va dir res i tots, per no ser menys, vam callar i pujar!
Les vistes des del cim eren espectaculars. Vam saber distingir la Pica d’Estats i ja la vaig avisar de que el 2009 ens coneixeríem. Llàstima que ara que estic en forma el hivern i les neus arribin.
Cada vegada em refermo més en la percepció de que la muntanya em dóna força.

I es que m’esgota, m’aprima i m’oxigena!

Visca l’EPO natural!!!!!!!!!!!!!



El sábado 25 de octubre fue un gran día. Alcancé la cumbre del Pico Carlit, 2923mts., con el grupo. Cuando hice la cima me emocioné. La emoción era tanto por lo que significaba como superación personal como por el miedo y tensión que pasé en la última parte de la ascensión, trepando con uno despeñado al lado que asustaba.¡Creo que todos estábamos tensos pero por suerte nadie dijo nada y todos, para no ser menos, callamos y subimos!Las vistas desde la cima eran espectaculares. Supimos distinguir la Pica d'Estats y ya la avisé de que en el 2009 nos conoceríamos. Lástima que ahora que estoy en forma el invierno y las nieves lleguen.Cada vez me reafirmo más en la percepción de que la montaña me da fuerza.
Y se que me agota, me adelgaza y me oxigena!.
¡Viva el EPO natural!!!!!!!!!!!!!

0 comentaris: