 Avui he tingut una conversa fantàstica amb el meu company de vida. Quan parles amb profunditat i sinceritat et brotllen els sentiments: De vegades no vivim la vida, només la deixem passar. A veces no vivimos la vida, sólo la dejamos pasar. Sometimes we don't live life, we only let it happen. By Anna Vila i Espada.
No confiïs a ningú la teva curació.
És la teva lluita per la supervivència. Has de buscar una il·lusió de vida, una font de somnis inasgotable. Desitjos incomplerts potser i probablement inabastables però sempre es diu que mentre hi ha vida, hi ha esperança! L'enfermetat et fa fort, si tens ganes de viure, però es dura. Fa que t'apareixin arrels que et fan estar enganxat a la terra, com un arbre, que diguis: jo d'aquí no marxo! Que ningú t'enganyi. No vulguis fer-te el valent, no serveix absolutament de res. Veuràs que hi han moltes coses per fer que t'agraden i començaràs a adonar-te que has malgastat molt de temps. Però accepta-ho amb la mateixa fortalesa que hauràs d'acceptar el dolor físic. Sentiràs moltes vegades quan et donis temps, que tot torna a la normalitat. És cert però que perquè arribi aquest dia hauràs experimentat la tediositat de la paraula paciència. I quan arribi, veuràs la llum, i aquesta és molt diferent i l'has d'entendre i estimar tal com et ve. Tu ja no ets la mateixa i segurament tindràs seqüeles pel resta de la vida. Però recorda: TENS VIDA! **************************************************************** No confíes a nadie tu curación. Es tu lucha por la supervivencia. Tienes que buscar una ilusión de vida, una fuente de sueños inagotable. ¡Deseos incumplidos quizás y probablemente inalcanzables pero siempre se dice que mientras hay vida, hay esperanza! La enfermedad te hace fuerte, si tienes ganas de vivir, pero es dura. Hace que te aparezcan raíces que te hacen estar enganchado a la tierra, como un árbol y que digas: ¡yo de aquí no me marcho! Que nadie te engañe. No quieras hacerte el valiente, no sirve absolutamente de nada. Verás que hay muchas cosas para hacer que te gustan y empezarás a darte cuenta de que has malgastado mucho tiempo. Pero acéptalo con la misma fortaleza que tendrás que aceptar el dolor físico. Sentirás muchas veces cuando te des tiempo, que todo vuelve a la normalidad. Es cierto pero que, para que llegue este día, habrás experimentado el tedio de la palabra Paciéncia. Y cuando llegue, verás la luz, y ésta es muy diferente y la tienes que entender y amar tal como te viene. Tú ya no eres la misma y seguramente tendrás secuelas para el resto de la vida. Pero recuerda: ¡TIENES VIDA!
 KDQS 17 Juliol. Foto a la Vall de Núria el 14 de Juliol.CARPE DIEM És una locució llatina que literalment significa “collita del dia”, el que vol dir és “aprofita el dia no el malgastis”. Va Ser encunyada pel poeta Romà Horaci (Odes, 11.8): Carpe diem quam minimum credula postero, ‘Aprofita el dia, no confiïs en el demà’ . És un tòpic literari, un tema recurrent en la Literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat; o bé, per a gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és incert. Cobra especial importància en el Barroc, Romanticisme i en el Renaixement. Així mateix se sol traduir erròniament com “aprofita el moment” o “viu el present”. Per mi, tots els significats tenen validesa. He viscut molts anys gaudint del que feia però pensant que tenia temps per tot. Sempre esperant més de tot. Sempre pensem que el temps ens portarà algo més valuós, millor. Creiem que hi haurà més temps o més oportunitats. I que les coses dolentes els hi passa als altres no a nosaltres o als nostres. I llavors un dia, quan et trobes molt bé, forta, segura de tu mateixa com mai, feliç en tots els sentits, la malaltia et fa una visita. I al principi no t’ho pots creure. Però, et poses a lluitar contra ella. I els amics i la familia son molt importants. Molt, molt importants. De fet descobreixes quí son els teus amics de veritat. I quan ja has vençut al mal i comences a tornar a la teva vida et marques reptes. Llavors Carpe Diem comença a ser una máxima a la teva vida. Jo he decidit que vull pujar a la muntanya més alta de Catalunya, La Pica d’Estats en algún moment del 2009. Per això m’hauré de preparar i ja he començat. He intentat pujar al Puigmal i em vaig quedar a uns 200mts del cim. Però m’he recuperat molt ràpid i crec que en una segona vegada ho aconseguré. I estic nadant i fent Aquagym per millorar la forma….. I seguiré cudant-me i ….. Carpe Diem…. Gràcies als amics i a la familia que fan que hi hagin dies fantàstics, que aconsegueixen que puguis sentir la frescor de la muntanya després de la pluja, observar els pins plens d’espores i ensumar l’olor. I que puguis veure tota la vall de Nuria als teus peus i sentir-te de nou amb força. I després als dos dies, que puguis veure la façana de Cadaqués des de l’aigua, amb la brisa marina batagant a la teva cara. I gaudir d’un bany a les aigues fresques, cristalines i tranquiles. Et quedes amb pau d’esperit i relaxada: sensacional! De vegades a la vida fa falta esforçar-se i després tot millora però desde fa un temps i espero que per molt més temps: CARPE DIEM! Video de l'Anna nadant a les aigues de Cadaqués el 17 Juliol 2008 gràcies als amics.
SORTIDA DE SOL,Tanzania,2000.
 GRÀCIES Per ser-hi, per deixar-te sentir, per deixar-te estimar. Gràcies. Per estar amb mi, per ser com ets. Per saber escoltar i animar. Renyar i aconsellar. Per saber callar. Per donar-me força quan estava més dèbil, per estar el meu costat quan més ho necesitava. Em vas donar ales i vaig poder volar. Sempre has vist el millor de mi. Gràcies. Per totes les coses bones que has aportat a la meva vida, per tot el dolent que tu has tornat bó, per l’amor que he trobat en tu. Per tot això sempre t’estaré agraida. Perdona si alguna vegada te ofés, te molestat o si en algún moment me equivocat, però es que sòc més dèbil del que semblo tot i que amb tots els meus defectes i errors,encara no te fallat mai! Però te de demanar que et deixis estimar. Que no em neguis la joia de poder-te besar, de sentir el teu tacte a la meva pell i suspirar. Permete’m estar al teu costat, no sentir abandó o no ho podré soportar. Sòc la teva amiga, i sé que en el fons, el teu cor, també em vol. Ets l’amor de la meva vida, i…… es que no saps que t’estimo i sempre te d’estimar…..
|
Fundación de Investigación Oncológica Subscriu-te
Entradas
Comentarios
Traductor
Blogroll
Web Pages referring to this page
Link to this page and get a link back! 
Creative Commons
|
