La vida te moltes curiositats i situacions que sobresurten de la rutina. En una mateixa setmana he estat testimoni de dues realitats molt dispars:
Un dissabte vaig estar pujant al cim del Comabona, al Cadí, amb els meus amics de la colla. Aquesta vegada dues de les parelles varen venir acompanyades de les seves filles de 14 i 16 anys, dues mosses molt trempades que van al·lucinar amb la forma física dels seus pares, que són els meus amics amb els quals formem una colla entre els 43 i 54 anys, uns “vells” des de la seva perspectiva de joventut!! S’ho van passar molt bé a tenor de les rialles emeses a la sobretaula del dinar tot comentant les experiències de l’excursió viscuda durant gairebé 6 hores amb 1.000mts de desnivell. Vaig notar cert orgull en la mirada d’aquelles “noietes”...

Al cap de dos dies, la meva millor amiga de 41 anys donava a llum a un nadó molt, molt llarg.... ( 57cm!!! estem molt cofois d’aquesta llargària ja que sembla que podrà ser jugador de Basquet de la NBA si ho vol!!), molt bonic i tranquil. Aquí la mirada d’orgull la tenia la mare i el pare ja que en petit Joe, encara no s’hi veu!! (temps al temps....)

En dos dies he estat amb adolescents i amb un nadó, les mares del quals no és porten més de 8 anys i totes son amigues meves!!!

Tots tenen molt de camí per recorre, però pels pares,.... el camí és tant diferent!
Els desitjo a tots molta felicitat, però sobre tot: SALUT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Nota: A la Fundació FERO hi ha gent que dedica la seva vida a investigar per trobar curació.....