 Frase del dia: S'HA DE FER CAS DEL DIAGNÒSTIC PERÒ NO TANT DEL PRONÒSTIC. El diagnòstic s'ha d'aceptar i treballar per superar-lo, però els pronòstics només són estadístiques i per tant, un no sap exactament quina és la seva.... Aquesta frase em dona força i me la dita una Doctora en Nutrició. Gràcies. PD: Per cert, no crec que segueixi amb el Blog. Escriure per mi i contactaré amb amics pel Facebook o e.mail. Potser el Blog seràn coses molt generals..... Recordeu fer donació a la FUNDACIÓ FERO.....
Posted in
carpe diem,
Fundació Fero
|
1 Comments »
 La colla d'excursións a l'acampada lliure a la Vall de la Llosa. Juliol 2009.
Fer el cim a la Pica va ser molt important per mi pel que significava de superació personal després de tot el patiment del càncer de mama. Em vaig sentir forta i curada!! Però la vida té moltes sorpreses i en poc més de 45 dies tot s'ha capgirat: torno a tenir càncer. Encara no sé exactament quin tipus així que encara no sé a que m'hauré d'enfrentar. Però estic resolta a lluitar de valent per tornar a pujar la PICA!!! El temps dirà com em comportaré i com anirà tot. No sé si tornaré a escriure al Blog. De fet vaig començar a escriure-hi per prescripció mèdica!!! Per sort tinc molt bons amics i la millor familia del món que sé que m'ajudaràn amb el que sigui. Us estimo i recordeu: CARPE DIEM. PD: Els que podeu feu donacións a la Fundació FERO.
Posted in
càncer,
Fundació Fero
|
0 Comments »
  Cim de la Pica d'Estats, 3.143mts. 12 Setembre 2009. Vam fer Cim! I durant l'ascensió el meu lema va ser: de mica en mica faré la Pica!!! Va ser fantàstic i estic molt contenta. Hem sento feliç. Però estic tant cansada que ja explícaré tota la peripecia tan bon punt em recuperi. Si, si , si la Pica ja l'hem assolit!!! Gràcies a tots el que m'heu ajudat, de veritat...
Posted in
esforç Pica d'Estats,
Pica d'Estats
|
0 Comments »
 L'Eduard i jo el 31 de Juliol tot pujant al Puigmal.
Sóc optimista de mena però RENOI! fins hi tot jo de vegades em pregunto si de veritat existeix la mala sort. Ara resulta que estic a 9 dies vistes de fer l'ascensió a la Pica d'Estats tot just recuperant-me d'una grip intestinal i amb unes analítiques que mostren les defenses molt baixes (i amb l'anèmia de sempre la qual ja tinc superada mentalment...). M'he estat preparant de valent per poder pujar el Cim més alt de Catalunya, tot i les meves mancances físiques, però no contava amb això!! Espero recuperar-me el mínim indispensable i pujar amb paciència i força mental.
Pica, esperem per què jo vinc!!!
Posted in
FERO,
Força voluntat,
Pica d'Estats
|
1 Comments »
 Vistes des del cim del Puigpedrós (2914mts) amb la Pica d'Estats al fons......
Fa molts dies que no escric- sorry - però és que no tinc temps! Estic molt ocupada fent un llibre amb les fotografies de les vacances de l'estiu i amb les de les excursions de l'any 2009. Vull acabar-los abans de que finalitzi el més d'agost i la resta de mortals tornin del gran periode vacacional. Així només em quedarà fer el llibre de la meva gran fita: la Pica d'Estats!! Em sento preparada i crec que arribaré en el millor moment de forma. Portem un bon ritme d'entrenament aquest estiu i ara no pararem fins l'11 de Setembre que és la data que pensem anar a fer l'ascensió. Si, si; ja sé que fer-ho des de la vassant francesa dormint al Refugi du Pinet és més fàcil que des de la Vall Farrera, però tothom ha de coneixer les seves limitación i crec que per ser la primera vegada...... Volia penjar un petit video (com el de l'any passat) d'un bany pel Cap de Creus d'aquest Juliol gràcies de nou als bons amics, però aquest any la càmara és millor i la imatge pesa massa així que només penjo una foto!! I és que com sempre i per sempre: CARPE DIEM!!!!
Posted in
carpe diem,
esforç Pica d'Estats,
FERO
|
0 Comments »
 La vida te moltes curiositats i situacions que sobresurten de la rutina. En una mateixa setmana he estat testimoni de dues realitats molt dispars:
Un dissabte vaig estar pujant al cim del Comabona, al Cadí, amb els meus amics de la colla. Aquesta vegada dues de les parelles varen venir acompanyades de les seves filles de 14 i 16 anys, dues mosses molt trempades que van al·lucinar amb la forma física dels seus pares, que són els meus amics amb els quals formem una colla entre els 43 i 54 anys, uns “vells” des de la seva perspectiva de joventut!! S’ho van passar molt bé a tenor de les rialles emeses a la sobretaula del dinar tot comentant les experiències de l’excursió viscuda durant gairebé 6 hores amb 1.000mts de desnivell. Vaig notar cert orgull en la mirada d’aquelles “noietes”...
Al cap de dos dies, la meva millor amiga de 41 anys donava a llum a un nadó molt, molt llarg.... ( 57cm!!! estem molt cofois d’aquesta llargària ja que sembla que podrà ser jugador de Basquet de la NBA si ho vol!!), molt bonic i tranquil. Aquí la mirada d’orgull la tenia la mare i el pare ja que en petit Joe, encara no s’hi veu!! (temps al temps....)
En dos dies he estat amb adolescents i amb un nadó, les mares del quals no és porten més de 8 anys i totes son amigues meves!!!
Tots tenen molt de camí per recorre, però pels pares,.... el camí és tant diferent!
Els desitjo a tots molta felicitat, però sobre tot: SALUT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!  Cim del COMABONA (Cadí) Nota: A la Fundació FERO hi ha gent que dedica la seva vida a investigar per trobar curació.....
Posted in
FERO,
Joventut
|
0 Comments »
 Fa uns dies vaig rebre aquest escrit d'un amic i em va semblar molt clar. No fan falta més explicacions ni aclaracions!
Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y beber cerveza. La cuenta total de los diez hombres es de 100€. Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:
Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.
El 5º paga 1€, El 6º paga 3€, El 7º paga 7€, El 8º paga 12€, El 9º paga 18€, El 10º (el más rico) paga 59€.
A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema: "Ya que ustedes son tan buenos clientes," les dijo, "Les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20€. Los tragos desde ahora costarán 80€." El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes. Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto. Pero qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta? ¿Cómo debían repartir los 20€ de rebaja de manera que cada uno recibiese una porción justa?Calcularon que los 20€ divididos en 6 eran 3,33€, pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1€ y el 6º 3€. Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno debería pagar.
El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).
El 6º pagaría ahora 2€ en lugar de 3€: ( ahorro 33%)
El 7º pagaría 5€ en lugar de 7€: ( ahorro 28%).
El 8º pagaría 9€ en lugar de 12€: ( ahorro 25%).
El 9º pagaría 14€ en lugar de 18€: ( ahorro 22%).
El 10º pagaría 49€ en lugar de 59€:( ahorro 16%).
Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que antes : los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también. Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando. "Yo sólo recibí un euro de los 20€ ahorrados, " dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo "Pero él recibió 10!""Sí, es correcto," dijo el 5º hombre. "Yo también sólo ahorré 1€; es injusto que él reciba diez veces más que yo." "Verdad!!" , exclamó el 7º hombre. "¿Por qué recibe él 10€ de rebaja cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!" "Un momento!", gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo. "Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres! "Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.
La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante: Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta.
Y así es, los catalanes son los que más pagan porque son los que más riqueza producen, en consecuencia deberían de gozar de mayores ventajas. La comunidad que paga más impuestos son los que deberian recibir mayores beneficios. Póngales impuestos muy altos, atáquenlos por ser los que más producen, y lo más probable es que no aparezcan nunca más. De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún bar en el extranjero donde la atmósfera es algo más amigable. Para quienes comprenden, no es necesaria una explicación.
Posted in
catalanofóbia,
Independència
|
0 Comments »
 Somriure de nens d'Anantapur.
Fa uns dies vaig llegir en un cartell en una consulta d'un metge el següent cartell: "You are the one that can do what’s never been done. That can win what’s never been won.
Meantime life outside goes on all around you."
See the word “Won” as to learn carefully something and fix into your memory.
Em va agradar molt el joc de paraules perquè reflectien molt bé el que en Vicente Ferrer va ser capaç de fer en aquest món. Aquesta setmana s'ha escrit molt d'ell i no crec que jo pugui escriure res millor ni més bonic del que ja s'ha dit sobre aquesta bellisima persona, però no per això vull deixar de recordar-lo en el meu blog. Vaig tenir l'honor de conèixer al Father a la seva fundació a Anantapur en una visita l'any 2002 que vam fer el meu marit i jo. Vam quedar impressionats de la tasca que un home amb una voluntat i creences de ferro pot arribar a fer. Ens va fer entendre que no hi han excuses per millorar aquest món. Jo vaig tenir la sensació que si existia un Deu o un Sant, tenia que ser algú com aquell home. Un home prim i molt blanc, que semblava feble però era dur de creences i conviccions. I era tendre amb tothom. Sempre amb una bona paraula i un to de veu afable. Ell et feia sentir amb molta pau i tranquil·litat en la seva presencia i només senties bones vibracions i amor. El seu tacte era suau i ferm i no deixava de repartir carícies a nens i adults.
Aquest món a perdut possiblement a la millor persona que mai he conegut i em sap greu.
Sé que la seva obra continuarà i això encara el fa mes gran a ell perquè ens ensenya que no només ha dedicat la seva vida a ajudar als altres si no que ja va planejar el que passaria després de la seva mort. A reveure father. Gràcies per ensenyar-nos el que es pot arribar a fer si de veritat ho volem, ho lluitem i ho treballem.
Posted in
exemple d'home bó. Anantapur,
Vicente Ferrer
|
0 Comments »
Vistes tot pujant al Cim del Costabona. Víctor Küppers ( http://www.kuppers.com/victor_kuppers.html), dice que: “ las personas más felices no son las que tienen menos problemas, sino las que saben afrontarlos y convivir con ellos, los que adoptan actitudes proactivas frente a éstos” .
Estoy totalmente de acuerdo con él (como siempre!). Cuando tienes un verdadero problema, una discapacidad o limitación no tienes otra opción que aceptarla. Llegado ese punto, buscas la manera para que esa discapacidad o handicap afecte lo mínimo a tu vida.
Es por ello que encontramos tan buenos ejemplos entre las personas que han sufrido graves accidentes o enfermedades. Cuando sufres algo así, no tienes otro remedio que aceptar la situación y actuar para mejorar.
Cualquier mejora es un logro y te haces adicto a ello. Sabes que el paso a algo peor es la muerte y eso es lo que se quiere evitar. Por tanto, a partir de ahí, cualquier cosa es buena. Te conviertes en un “superviviente” ya que no tienes otra opción válida.
Sonríes ante las banalidades y reflexionas frente a las situaciones difíciles. Te buscas retos y te vas superando día a día. Yo he descubierto la MONTAÑA y la verdad, me ha atrapado. Si, si: CARPE DIEM!!
Posted in
Felicidad,
superación,
Victor Küppers
|
0 Comments »
Illness will bring you suffer but if you overtake it, you will turn into a better person. Instead of watching you'll be seeing, instead of hearing you'll be listening, instead of touching you'll be feeling, instead of wishing you'll be doing, instead of waiting, you will makeing. It will change the way you walk through life in a a way that will make you enjoy things and will bring you tremendous happiness. Suffer will teach you! SMILE!! Carpe Diem.
Posted in
Illness teach you,
suffer strength
|
0 Comments »
Posta de sol des de la Gordon's Bay Guesthouse. False Bay al fons. He sucumbit a la immensitat.
Quan observes badies inacabables, carenes de muntanyes insòlites i valls tan profundes com els de la zona del Western Cape a Sud Àfrica, et sents minúscul.
Sabia de la bellesa del lloc però no de la seva majestuositat. He tingut la sort d'observar la posta de sol més fascinadora de la meva vida, on el cel deixava el seu color blau natural per transformar-se i escenificar una gran foguera de color vermell intens. He pogut apreciar la força dels taurons blancs, la fragilitat dels pingüins així com l'agilitat de les foques en el seu hàbitat natural. M'he extenuat assolint el cim de la Table Mountain a peu i m'he embriagat dels perfums de les enormes vinyes i arbres fruiters. Ha estat una "great" experiència, una gran setmana i una inmensa alegria tornar a retrobar-me amb els meus estimats Jim i Chris, la meva família anglesa, que m’han cuidat i mimat amb la seva generosistat de sempre. Espero que tornem a Sud Àfrica!
Posted in
Cape Town,
Gordons Bay Guesthouse,
Sud Àfrica
|
0 Comments »
 Hoy me han hecho una colonoscopia. Rutina. Ha salido muy bien así que estoy muy contenta.
Para esta prueba lo más desagradable es la preparación previa: 4 días de dieta sin residuos y veinte cuatro horas “purgando”. Para hacer esto último se deben beber 2 litros de un brebaje “asqueroso” ( al menos para mí).
Durante el procedimiento no te enteras de nada por qué estás sedado.
Pero hoy estoy contenta por que he hecho reir a todo un quirófano: resulta que en medio de la prueba, bajo sedación ( yo no me enteraba de nada) iba hablando en inglés!.
Antes de despertarme, cuando estaba en el box de reanimación seguía hablando en inglés y de repente me ha cogido un ataque de risa. Me he despertado de mis propias carcajadas y tenía frente a mí a mi marido y al médico mirándome fijamente con expresión alegre.
Comentario fácil: en el quirófano todas las infermeras querían un poco de sedación para aprender inglés. Añadiré a las explicaciones a mis pacientes que puede ser que aprendan inglés a “carcajada limpia”.
Y es que ya lo dijo Bernard de Fontenelle: No os toméis la vida demasiado en serio; de todas maneras, no saldréis vivos de ésta. Si, si, CARPE DIEM.
Posted in
carpe diem,
Colonoscopía,
vida divertida
|
1 Comments »
 Calçots..Últimament he fet moltes coses.Una de les mes divertides ha sigut una calçotada amb la colla. Pròximament farem una excursió pel Collsacabra per tornar a riure, com sempre, (fotografia de l'última excursió amb la colla...)Ostres, com m'agrada riure, i recentment ho faig amb molta facilitat tot i les situacions no desitjables que estic sentint, tenint aquest any 2009!!! però....: Carpe Diem!
L'humor, el riure i el somriure tenen innombrables beneficis psicològics, ens ajuden a superar els problemes que se'ns presenten de la millor manera. El riure prevé malalties del cor, ja que una de les principals causes d'atacs al cor són la por i l'enuig. Riure ens fa sentir vius i redueix el nivell d'estrès. L'humor és el camí més directe per connectar-se amb un mateix i millorar la relació amb els altres. En el treball, la gent pot aprendre a usar el riure per incrementar tant la satisfacció personal com la productivitat. Davant d'una situació que provoca emocions negatives, el millor és apel·lar a l'humor com a eina per solucionar i superar el problema. Beneficis físics del riure: se sol dir que el riure és l'aerobic de l'ànima a causa que, quan ens riem de veritat i a rialles, exercitem tots els sistemes del nostre cos. Jo hi crec! D'excursió divertint-nos!
Posted in
Fotografía de uns calçots,
riure
|
1 Comments »
 Fa uns dies em van arribar unes frases que suposadament havien estat pronunciades per l'EX-president dels EE.UU, George.W.Bush. Vaig fer recerca per assegurar la veracitat de les mateixes i per sorpresa, no hagués pensat que pogués arribar a ser tant i tant ignorant, -encara que m'ho temia...- són reals.
ANTOLÒGIQUES!!! 'The vast majority of our imports come from outside the country.' 'If we don't succeed, we run the risk of failure.' 'One word sums up probably the responsibility of any Governor, and that one word is "to be prepared".' 'I have made good judgments in the past. I have made good judgments in the future.' 'The future will be better tomorrow.' 'We're going to have the best educated American people in the world.' 'We have a firm commitment to NATO, we are a part of NATO. We have a firm commitment to Europe . We are a part of Europe''A low voter turnout is an indication of fewer people going to the polls.' 'I have opinions of my own -- strong opinions -- but I don't always agree with them.''We are ready for any unforeseen event that may or may not occur.' 'For NASA, space is still a high priority.' 'Quite frankly, teachers are the only profession that teach our children.' 'It isn't pollution that's harming the environment. It's the impurities in our air and water that are doing it.'
Posted in
George W Bush,
pifias de Bush
|
0 Comments »
 Sopar de la clase de Baloo, 25 de Maig de 2007. La retrobada. Intentar escriure sobre Maria em resulta molt difícil en aquests moments on desxifrar els sentiments que m'embarguen és tasca cruel. El que sento supera la ràbia i és un pesar que fa que no pugui deixar de plorar. Ella era la meva heroïna. (*)
Per desgràcia la vida ha estat injusta amb ella perquè ha deixat que marxés massa aviat.
Durant aquests dos últims anys, vam crear un vincle molt estret, especial i sincer. Compartíem les experiències que la malaltía ens ocasionava; dolor, por, frustració, incertesa, emoció, esperança, neguit. Estàvem d'acord que la malaltia ens havia ensenyat a discernir l'important de la vida per rebutjar les banalitats i gaudir de cada instant. Ara sabíem el que era ser feliç. Sabia perfectament el que li esperava però no es donava per vençuda. Si hi havia una petita possibilitat de miracle i curació, Maria era la persona per aconseguir-ho. I no va deixar d'intentar-ho. Ensumava la mort però anava fugint d'ella acceptant de bon grat qualsevol tractament o teràpia. I tot i que la Morfina i ella es van fer amigues, no és queixava mai. Quan anaves a veure-la sabies per endavant que et rebria amb el seu somriure dolç, suau i sincer, i amb la seva mirada profunda i tendra, tan intensa com el color blau dels seus ulls.
El seu valor i la seva generositat eren tal que va lluitar desafiant la malaltia, al temps i els elements, i així va permetre que tots ens poguéssim acomiadar.
La Maria deia que: millor no preguntar-se quins son els nostres límits per què ens sorprendrien massa al no poder reconèixer-los ja que són il·limitats.
No es planyia de que la malaltia la tires a ella. Com deia; no era culpa de ningú. Només patia pels seus éssers estimats: els seus adorats fills, el seu estimat marit i tota la resta de gent propera que la volia.
Era una dona de moviments suaus, en perfecte simbiosi amb el seu caràcter enèrgic i a la vegada tranquil. Xerraire inesgotable, sabia però escoltar com ningú. Era una dona segura de si mateixa i emanava cordialitat, delicadesa i humanitat.
No tenia res de què penedir-se i si molt pel qual estar orgullosa.
Estava en pau amb si mateixa i per això mai no van acudir als seus llavis acusacions o malediccions.
I en les nostres converses fins a la mort, ella m’ha ensenyat moltes coses.
Maria,
No puc trobar les paraules per expressar el buit que sento per que ens has deixat.
Gràcies per existir i per ser com eres. Gràcies per ensenyar-me la bondat i la tendresa que un ésser humà pot brindar. Gràcies per ensenyar-me a abraçar. Ara sé que amb una abraçada es pot dir molt, tot i no parlar. Trobaré a faltar la teva mirada, el teu somriure i la teva amistat.
No t’oblidaré mai i espero que algún dia ens tornem a retrobar. Per què una persona meravellosa, amb energia, vitalitat, bondat, amor i ganes de viure ha de lluitar per sobreviure i finalment marxar?
Quina MERDA, encara hi havia molt que em podies ensenyar!! *Ja ho he escrit en altres entrades del Blog. 22/04/08.
 Clase de l'Escola Baloo a la visita del Diari Noticiero Universal. La Maria i jo sóm les que estèm recolzades en la taula.
Posted in
cáncer de útero,
dir adeu a un amic,
Maria Bastardes
|
3 Comments »
 Avui he enviat un SMS a la meva amiga Maria que està postrada en un llit d'hospital, lluitant, ...:
T'envio un petó amb molta tendressa,
una mirada amb amor,
i una abraçada, d'aquelles....de les nostres....
amb l'esperança que milloris i tinguis menys dolor!
Fins aviat.
Posta de Sol. P.N.Tarangire. Tanzania. Li dedico aquesta cançó tant profunda que estic segura que li agradarà molt si la pot sentir en algún moment: http://www.youtube.com/watch?v=loNU4fVpO8ELa lletra diu així:Hope there's someone Who'll take care of me When I die, will I go Hope there's someone Who'll set my heart free, Nice to hold when I'm tired There's a ghost on the horizon When I go to bed How can I fall asleep at night How will I rest my head Oh I'm scared of the middle place Between light and nowhere I don't want to be the one Left in there, left in there There's a man on the horizon Wish that I'd go to bed If I fall to his feet tonight Will allow rest my head So here's hoping I will not drown Or paralyze in light And godsend I don't want to go To the seal's watershed Hope there's someone Who'll take care of me When I die, Will I go Hope there's someone Who'll set my heart free Nice to hold when I'm tired
Posted in
cáncer de útero
|
0 Comments »
|
Entradas
