22:53

La Primera Neu









Vaig llegir en un Blog, tot buscant informació sobre l'excursió que volíem fer al Comabona, que "LA MUNTANYA ES VIDA". I hi estic totalment d'acord.




A mi em fa sentir forta, feliç i sana (tot i que no sé si ho estic!!!).
L'alta muntanya l'he descobert fa molt poc però em té enlluernada, enganxada , extasiada.
Aquest cap de setmana ja sabíem que no faríem el cim per què hi havia molta neu, però vam gaudir d'una forma exagerada de la neu: Meravellós!
20:45

YES YOU CAN, Mr.Obama

Familia Obama


El Senador Barack (per pronunciar-ho correctament poseu l'accent a l'última "a") Obama (47 anys) ha estat escollit el 44é President dels EUA tot trencant les barreres racials a la política americana i fent honor al seu eslògan de campanya: Yes we can.
Ha guanyat amb un 52% dels vots populars contra el 46% del Senador McCain.

Jo sóc positiva de mena però no les tenia totes. Pensava que a última hora sorgiria la gran Amèrica profunda, la de la població blanca de classe humil , bastant racista i marginada, que només creu en Déu, Pàtria i Honor i que normalment vota republicans (no vull dir amb això que tots els republicans tinguin aquest perfil... no Sir!)
Però aquesta vegada, la crisis financera i la llarga guerra d'Irak ha passat factura als del partit vermell (curiós que siguin els republicans els que porten el color vermell del comunisme!!) En qualsevol cas, tampoc es pot titllar d'esquerres als demòcrates (comparats amb la política europea, son molt de dretes!)
Com mes recolzaven els antics assessors d'en Bush, i el mateix Bush a en Mc Cain (1*), més distancia agafava Obama a les enquestes.
Realment ara si que crec que Amèrica és el país on es poden complir tots els somnis:
“If there is anyone out there who still doubts that America is a place where all things are possible, who still wonders if the dream of our founders is alive in our time, who still questions the power of our democracy, tonight is your answer,”
“Si hi ha algú aquí fora que encara dubti que Amèrica és un lloc on totes les coses són possibles, que encara es pregunti si el somni dels nostres fundadors és viu en el nostre temps, que encara qüestiona el poder de la nostra democràcia, aquesta nit té la seva resposta”. (2**).

Obama tindrà massa feina per fer, i les espectatíves que ha generat son molt grans. Ja ho va dir ahir: The road ahead will be long, our climb will be steep! Avui es un heroi, però ja veurem quan de temps més ho serà o el deixaran ser ( son moltes les persones que pensen que se'l carregaran…)
A la majoria d'europeus ens agradava més l'opció demòcrata tot i que econòmicament no crec que ens sigui gaire favorable a mig termini.

I sé que el Senador McCain no té res a veure amb en Bush però ..... desitjo molta sort a Obama!

I estic contenta; per una vegada en unes eleccions guanyen els que jo vull encara que no tingués dret a vot!!! YES YOU CAN!!!!!!!!! Good for you America....


1/*El senador McCain per altra banda, no és el de les famoses patates congelades. Els fundadors d'aquesta empresa van ser els germans Wallce & Harrison McCain i la van fundar a Florenceville, New Brunswick, per tant... Canadà.
2/**És cert que tot i que el Senador Obama es un fifty fifty (meitat blanc i meitat negre), no és una persona que representi a la majoria negre dels EUA. Ell va accedir a les millors Universitats del seu país ( Llicenciat en Ciències Polítiques per la Columbia University de New York i Doctorat en Dret per la prestigiosa Harvad Law School).
2:06

FOTOS DEL CARLIT


Carles, Olga, Eduard,
Pere i Anna tot baixant del Pic.




Tot mirant l'abisme.....



Buscant el camí

Per si algú es pregunta per què dic Cabrit Carlit.....!!!
Por si alguien se pregunta por que digo Cabrito Carlit.....!!!
Carpe Diem.....










1:41

Cabrit CARLIT

Jo al Cim del Pic Carlit.

El dissabte 25 d’octubre va ser un gran dia. Vaig assolir el cim del Pic Carlit, 2923mts., amb la colla. Quan vaig fer el cim em vaig emocionar. L’emoció era tan pel que significava com a superació personal com per la por i tensió que vaig passar a l’última part de l’ascensió, grimpant amb un estimbat al costat que feia fredor.
Crec que tots estàvem tensos però per sort ningú va dir res i tots, per no ser menys, vam callar i pujar!
Les vistes des del cim eren espectaculars. Vam saber distingir la Pica d’Estats i ja la vaig avisar de que el 2009 ens coneixeríem. Llàstima que ara que estic en forma el hivern i les neus arribin.
Cada vegada em refermo més en la percepció de que la muntanya em dóna força.

I es que m’esgota, m’aprima i m’oxigena!

Visca l’EPO natural!!!!!!!!!!!!!



El sábado 25 de octubre fue un gran día. Alcancé la cumbre del Pico Carlit, 2923mts., con el grupo. Cuando hice la cima me emocioné. La emoción era tanto por lo que significaba como superación personal como por el miedo y tensión que pasé en la última parte de la ascensión, trepando con uno despeñado al lado que asustaba.¡Creo que todos estábamos tensos pero por suerte nadie dijo nada y todos, para no ser menos, callamos y subimos!Las vistas desde la cima eran espectaculares. Supimos distinguir la Pica d'Estats y ya la avisé de que en el 2009 nos conoceríamos. Lástima que ahora que estoy en forma el invierno y las nieves lleguen.Cada vez me reafirmo más en la percepción de que la montaña me da fuerza.
Y se que me agota, me adelgaza y me oxigena!.
¡Viva el EPO natural!!!!!!!!!!!!!