Fer el cim a la Pica va ser molt important per mi pel que significava de superació personal després de tot el patiment del càncer de mama. Em vaig sentir forta i curada!! Però la vida té moltes sorpreses i en poc més de 45 dies tot s'ha capgirat: torno a tenir càncer.

Encara no sé exactament quin tipus així que encara no sé a que m'hauré d'enfrentar. Però estic resolta a lluitar de valent per tornar a pujar la PICA!!!

El temps dirà com em comportaré i com anirà tot.

No sé si tornaré a escriure al Blog. De fet vaig començar a escriure-hi per prescripció mèdica!!!

Per sort tinc molt bons amics i la millor familia del món que sé que m'ajudaràn amb el que sigui.

Us estimo i recordeu: CARPE DIEM.

PD: Els que podeu feu donacións a la Fundació FERO.