Fa uns dies vaig llegir en un cartell en una consulta d'un metge el següent cartell:

Em va agradar molt el joc de paraules perquè reflectien molt bé el que en Vicente Ferrer va ser capaç de fer en aquest món.

Aquesta setmana s'ha escrit molt d'ell i no crec que jo pugui escriure res millor ni més bonic del que ja s'ha dit sobre aquesta bellisima persona, però no per això vull deixar de recordar-lo en el meu blog.

Vaig tenir l'honor de conèixer al Father a la seva fundació a Anantapur en una visita l'any 2002 que vam fer el meu marit i jo. Vam quedar impressionats de la tasca que un home amb una voluntat i creences de ferro pot arribar a fer. Ens va fer entendre que no hi han excuses per millorar aquest món. Jo vaig tenir la sensació que si existia un Deu o un Sant, tenia que ser algú com aquell home. Un home prim i molt blanc, que semblava feble però era dur de creences i conviccions. I era tendre amb tothom. Sempre amb una bona paraula i un to de veu afable. Ell et feia sentir amb molta pau i tranquil·litat en la seva presencia i només senties bones vibracions i amor. El seu tacte era suau i ferm i no deixava de repartir carícies a nens i adults.
Aquest món a perdut possiblement a la millor persona que mai he conegut i em sap greu.
Sé que la seva obra continuarà i això encara el fa mes gran a ell perquè ens ensenya que no només ha dedicat la seva vida a ajudar als altres si no que ja va planejar el que passaria després de la seva mort.

A reveure father. Gràcies per ensenyar-nos el que es pot arribar a fer si de veritat ho volem, ho lluitem i ho treballem.