Fa molts dies que no escric. En certs moments del dia penso, "he d'escriure sobre això, o d'això altre..." però després de la jornada laboral i l'aquagym diari, arribo a casa 'derrotada'!!!!

Però estic bé. Contenta d'estar constipada (per fi una malaltia normal!!!).

I tinc una amiga que està molt fotuda (realment fotuda) i se'm trenca el cor veure-la patir.

Té molt de coratge i entre tots els que l'estimem, hem de fer que no perdi l'esperit de lluita.

Però el que més admiro es la seva serenor i la tranquil·litat d'ànima que desprèn.

Admiro a Maria. Ja ho vaig dir en un escrit anterior i ara, em refermo.